Cuando la pena nos alcanza por un hermano perdido,

cuando el adiós dolorido busca en la Fe su esperanza;

En Tu palabra confiamos, con la certeza que Tu

ya le has devuelto a la vida,

ya le has llevado a la luz.

Felicitem Mn Kilooooooometro

La Todolella

un video per gaudir

Sant Onofre, una joia per fer de magatzem?

M'agradaria poder dir-vos moltes coses d'aquest temple sense culte que els nostres avantpassats van construir.
Sovint m'he preguntat, qui és el propietari, l'ajuntament o el bisbat?
Fa una quants anys es va parlar, no ho he pogut verificar, que el bisbat el cedia a l'ajuntament i a canvi aquest arreglaria l'església. Si algú té una informació segura podria ilustrar-nos.
Si és com dic l'esglesia ha pagat dues vegades, amb la transmissió de la propietat de Sant Onofre i la de quasi tota la casa abadia.

Això només és una introducció, alguns duptes que jo tinc però el que és real és que a l'interior d'aquest temple hi ha pintures que semblen del segle XVIII, jo no sóc expert però em pregunto si hi ha la voluntat de restaurar-les i no deixar perdre el que encara queda.















Espero que aquest comentari serveixi per provocar una reflexió sobre la necessitat de conservar Sant Onofre.

Josep Maria

En record dels morts a St. Cristòfol

6 de febrer de 2005

Divuit persones moren a San Cristòfol per una combustio d'unes estufes de gas.

Preguem per aquestes persones que van trapasar a la casa del Pare fa 5 anys.

Que Déu les tingi al cel.

Desamortització o prepotència?

Els que vau estar l'estiu passat pel poble vau poder comprovar que l'ajuntament havia enderrocat la sacristia dels fadrins. Sembla que per recuperar la imatge original de l'absis, per l'exterior. Si ho voleu veure podeu fer una passejada pel portalet.
Certament, per l'exterior s'ha recuperat la imatge però, per l'interior? No he fet la fotografia però els que heu vist la porta a l'interior de la capella dels xiquets teniu un exemple de con NO es fan les coses.
També em venen al cap algunes preguntes. Per exemple: el bisbat de tortosa ha fet la cessió voluntària de la superfície que s'ha eliminat a l'església? l'ajuntament s'ha apropiat d'aquesta superfície? el bisbat posarà un interdicte per recuperar la propietat?
Si algú té la resposta estaria bé que ens ilustrés.

Seguim amb més desamortizacions:

No sé d'on bé que l'ajuntament clavi el nas a la casa abadia però en la meva opinió i sent justos el mínim que se li podia deixar per la casa del capellà és una planta. Com tots sabem aquest edifici ha estat molts anys al servei dels joves del nostre poble sense cap contraprestació, els bens de l'Església estan al servei de les persones.
Fa més de trenta anys en aquesta casa es van fer uns cursos de la PPO (si no recordo malament el nom) on s'ensenyava a una bona colla de persones l'ofic de paleta, a molts els va suposar tenir un ofici per començar a treballar. Això va servir per adecentar la planta baixa i dedicar-la a TELE-CLUB.
Va acollir el primer espai d'us públic on veure la tele, els més grans toros, els més joves futbol, els més petits la programció infantil del moment, la primera cadena en blanc i negre.
Quan no havia cap altre lloc per muntar un guateque ho feiem a teleclup. L'orquestra de la festa major s'organitzava en aquest petit espai.
Allà vam començar a aprendre a ballar la dança un gup de joves del poble, tot i que jo mateix no vaig aprendre a fer-ho prou bé per fer-ho en públic.
Si ara és posible pensar en celebrar "25 anys en dansa" com diu Vicent Sorribes al Butlletí Informatiu Municipal de Todolella potser és per que un altre grup de joves a l'any 1978 van dedicar algunes nits a aprendre a la casa abadia.
Quantes coses ha donat la Casa Abadia al poble i ara tisorada i només un petit raconet per al capellà que no arriba ni a un terç de la superfície edificada. Com a catòlic batejat a la Parròquia de Sant Bertomeu Apòstol em dol aquesta desconsideració de l'Ajuntament vers la Parròquia.
Va sent hora que deslliguem el poder civil de l'Església doncs sembla que el poder civil, al nostre poble l'Ajuntament pensa que pot posar la mà en els bens que són de l'Església.

Continuarà...
Josep Maria Guardiola

Homenatge

Algunes cosetes molt bones s’havien fet, però ja fa anys i, vist des d’avui, escasses. Durant dècades hem desaprofitat bona part de les possibilitats que hem tingut a un pam davant dels nostres nassos. Un parell de veïns, que van triar ser-ho, hagueren pogut -si els haguerem acompanyat- obrir les portes del poble i atreure al poble gent i activitats amb altres tipus d’encant. El nom del poble haguere pogut ressonar, potser tímidament però amb eficàcia, en ambients més proclius a l’art i l’encant intel·lectual que els nostres i això, no ho dubteu, haguere generat aportacions positives a la realitat del poble.

És molt tard, però mai és massa tard. No només pel que s’hagi (o es podria haver) beneficiat el poble, sinó perquè van triar ser els nostres veïns i ho segueixen sent. El poble hauria d’homenatjar Miravet i Pellinski durant les festes de l’any que ve. Ben segur que la seva naturalesa discreta agrairà que, per modesta que sigui, els fem alguna petita mostra de reconeixement.

I, si cal una excusa, crec recordar que a l’any 2010 celebraran tots dos el seu 80è aniversari.

Sóc Josep Maria i com tinc accés d'administrado a aquest bloc em permeto afegir una entrevista que he trobat a D. Ricado Miravet que pot presentar el seu perfil, he triat dos paràgrafs que poden retratar una mica l'actualitat:

--Vivimos momentos difíciles. Aquí en España me llama la atención el poco interés político de la gente, incluso creo que hay miedo cuando se habla de política, y se ha desprestigiado a la clase política. Pero es que hay políticos que están dando una mala imagen. Hay demasiada agitación y resulta absurda tanta confrontación.

Y luego hay contradicciones, la derecha tan católica, sin embargo, no practica el cristianismo, que para mí es la gran filosofía de la izquierda democrática, los mensajes de Jesucristo, y la primera gran revolución en la historia de la humanidad. Pero a lo largo de la historia hemos visto, por otra parte, como cualquier avance o revolución acaban deteniéndose, como volviéndose en contra.

(Ho he fet per no obrir un altre post i que aquest estigui uns quans dies a la capçalera del bloc)