De cara als comicis electorals que venen.

dissabte, 27 de desembre de 2008

"Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor." (Cf. Lc 2, 10-11)

dijous, 13 de novembre de 2008

Demanant i obrint pas

Un altre bloc tolellà, ben simpàtic. La gent jove, molt jove, demana i s'obre pas.


http://premsaieselsports.wikispaces.com/P%C3%A0gina+de+V%C3%ADctor+Toni?f=print

dijous, 6 de novembre de 2008

Un pantà !!!

¿Algú sabia que als anys seixanta, des de no-se-a-ón, s’estava pensant en la possibilitat de fer una pantà a la vall de Sant Onofre?
No sé on haurien ficat la paret ni fins a quina cota haurien volgut arribar. El que sí sé és que, a partir de la segona meitat dels anys setanta, hauria estat permanentment buit…

Referències bibliogràfiques, aconseguides gràcies a les boníssimes pistes que mos ha deixat Tantost (moltes gràcies), ambdues disponibles per a consulta i prèstec a la Biblioteca de la Universitat Complutense de Madrid (si algú coneix algú a Madrid...):

• Informe acerca de las condiciones geológicas de la cerrada y vaso del Pantano de San Onofre, en el Río Cantavieja: Término de Todolella(castellón)
Autor Clemente Sáenz García, Pablo Sahún Molina, España Servicio Geológico de Obras Públicas
Publicado por s.n., 1961
24 páginas

• Informe acerca del estudio mediante sondeos del Embalse de San Onofre en el Río Cantavieja en el término de Todolella (provincia de Castellón)
Autor Alfonso Serret Medina, España Servicio Geológico de Obras Públicas
Publicado por s.n., 1965

dimarts, 4 de novembre de 2008

Antoni Diez

No és per canviar de tema, que el del cadastre ja és prou interessant. O potser hi haurà qui voldrà associar este missatge amb l'anterior del cadastre. En qualsevol cas, aquí us deixo un enllaç molt interessant. L'ha trobat avui el meu xic i no em puc resistir a penjar-vos-el ací.


L'article, com podeu comprovar, més que excel·lent; el personatge, de manual.

En Todolella necesitan un arquitecto

Sóc Arquitecte Tècnic Municipal i us dic que per 1.000€ no es pot tornar a treballar al poble, i menys amb un contracte de set mesos.



Hauran de pensar en una millor oferta.Malgrat tot el que és interessant es assabentar-se que és per algo que debeu saber: "En Todolella necesitan un arquitecto para resolver asuntos relacionados con el catastro" bé pel que sembla no està massa bé aixó de revisar el catastre i demanar que siguem els propis propietaris els que aportem la informació.



Potser podríen demanar el suport tècnic de la Diputació que per això està.Tant de bo que aquest post ajudi al nostre consistori a contractar algún tècnic amb un contratre "basura".



Josep Maria Guardiola

dissabte, 1 de novembre de 2008

Drecera

Per si algú té problemes de memòria i li costa recordar adreces web, he creat una drecera que permet arribar a este bloc amb molta facilitat:

www.tolella.tk

dimarts, 28 d’octubre de 2008

La Balma

Encara que no és ben bé la Tolella, els tolellans la visitem contínuament.

Amb les obres que fan, ¡què bonica quedarà la Balma!, orgull de la comarca i de les comarques veïnes i quants de turistes vindran!



http://www.3x4.info/els-ports/6635-la-restauracion-de-la-balma-tendra-un-sobrecoste-de-un-millon-de-euros



dimecres, 22 d’octubre de 2008

Cova d'Alvaro (o Albaro)

Un dia d'estos hauríem de parlar de la Cova d'Alvaro (o Albaro).

Miraré de preparar un petit article a manera de motivació.

Santantonada a Manresa

Santantonada a Manresa

La cita és diumenge 2 (de novembre del 2008, és clar) a la Plaça Major de Manresa, cap a les 7 de la vesprada.

diumenge, 14 de setembre de 2008

Festes i persianes

Si no m’equivoco –si m’equivoco, corregiu-me-, a les festes d’enguany s’ha trencat aquella “tradició”, que molts accepten com a fatalitat inevitable, d’arrossegar fins a la plaça (i ens molts casos, fer malbé) les persianes de les cases del poble. Tant de bo desaparegués per a sempre este mal costum.

dilluns, 2 de juny de 2008

Excursió final de catequesis a la comarca dels Ports

Com cada any el darrer cap de setmana de maig, enguany el dissabte 31 i diumenge 1 de juny, les parròquies de la comarca dels Ports han organitzat l'excursió de final de catequesis.











Enguany han anat des del Forcall a la Tolella, per la Menadella, passant entre els masos de Vinyals i de Cabra on vam espantar les pobres ovelles que no estan acostumades a veure de cop 100 persones caminant a prop.

Com podeu veure no ens falta de res la intendència es excel·lent, d'això ja se'n ocupa Susanna.
Mai no ens perdem doncs per a Eduard Els Ports son sa casa; però a més a més s'ho prepara fent l'excursió uns dies abans.


El temps sempre ens ha respectat, aquesta vegada tot i amenaçar pluja la providència ha volgut que els xàfecs passessin pel costat.
Al poble vàrem tenir una recepció com s'ho mereixia tal gran esdeveniment. Un bon grup de catòlics peregrinant per les nostres estimades comarques essent signe d'unitat en la fe i de la convivència amb els germans. Doncs per tal esdeveniment la "dança" no podia faltar. I, al saló de festes ens la van ballar.
I, a la nit, després de un bon sopar amb el que ens van reanimar on no va faltar una sopeta calenta i unes llonganisses a la brasa que estaven millor que bones. Com deia després de sopar LA SANTANTONÀ!!!, que sí que sí el 31 de maig la santantonà.

Si no us ho creieu aquí està la prova.





Per acabar el diumenge una gimcana per tot el poble on vam aprendre a fer espardenyes, vam conèixer els personatges de la santantonà, vam fer escuts de guerrers, vam aprendre algun pas de la dança, vam fer un circuit d'habilitats i per acabar un recorregut pel mini golf. En mig d'aquest esforç vam recuperar forces amb uns entrepans de pa i pernil de la terra que ens va donar forces per acabar.
I, com no pot ser d'una altra manera els catòlics acaben les nostres festes amb allò que tenim millor, l'eucaristia; el sagrament un ens unim a Déu i als germans i ens anima per estimar-nos més cada dia. A la missa els pares ens van acompanyar.


I al final com acabar millor la festa que en un àpat tots junts. Sé de dos que no es van quedar, que a Barcelona costa una mica d'arribar però al cor vam portar els amics que als Ports vam deixar.
Gràcies a tots els que vau fer possible dos dies tan bonics.
Josep Maria i Dolors.

dimarts, 15 d’abril de 2008

Coves del poble inventariades pel Castelló Espeleo Club. Si furgueu a l'enllaç que us adjunto, trobareu curiositat com les cites que, de dues d'elles, en fa Coromines a l'Onomasticon cataloniae.

http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6C01.php



CAVIDADES
Total hallazgos: 5

CONDICIONES
Sinonimos:
Nombre: Poblacion: Todolella
Mapa: Todos los mapas Genesis: Todos los genesis
Interes: Todos los intereses Recorrido Real: -
Recorrido Planta: - Profundidad: ()-()
Coordenadas: - Radio:

Nombre Poblacion R.Real R.Planta Profund. Genesis Calidad topo Metodo coordenadas
Camaró, El
Todolella




Cavidad sin topografía conocida.
Castell, Cova del
Todolella




Cavidad sin topografía conocida.
Lladre, Forat del
Todolella




Cavidad sin topografía conocida.
Mola, Abric de la
Todolella






Molí de la Cova
Todolella




Cavidad sin topografía conocida.



Un elegant informe sobre la situació social i econòmica, preparat i escrit amb un mètode molt més antropològic o etnogràfic que no sociològic o econòmic. Encara que no presenta cap novetat destacable, res que s'escapi al que tots sabem i als tòpics políticament correctes, i malgrat algún error (com considerar Hortells com a municipi aragonès), no deixa de tenir interès com a eina de divulgació i com a punt de partida o de referència per a treballs de més abast o profunditat.

http://agenda21elsports.com/wp-content/images/Informe_Diagnosi_Qualitativa.pdf





dissabte, 5 d’abril de 2008

Aquesta és la bona.


Us sona?



D'ací uns dies us ho explico...

dimecres, 12 de març de 2008

Saranyana, segle XIII

Us transcric un text molt interessant sobre la “Torre de Saranyana”. El podeu trobar a:

http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000108

Els i les que sapigueu llatí del segle XIII podreu llegir-ho i interpretar-ho... i explicar-mos-ho als qui no en sabem.


1233, juliol. Borriana

Blasco d'Alagó dóna a Bernat de Calvera la torre de Saranyana i els llocs d'Alabor i Perarola, en terme de Morella, per a que els repoble

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Còdex 1126B. Còpia simple de la segona meitat del segle XVI

Notum sit cunctis, quod ego, Blasius de Alagone, propter multa grata servitia que Bernardus de Calvera usque modo nunc fecitis, et facistis, per me et meos successores, cum hac presenti scriptura perpetuo valitura, dono vobis quandam hereditatem in termino de Morella que dicitur Turris de Sarañana, cum illo villare de Alabor et cum illo villare de la Perarola, et dicta hereditas habet afrontationes, a prima parte viis de la Mata de Eneco Sanz vel Enesi Sanz, usque ad illum locum qui dicitur Fiviera de suso, et redit per illa serra, et exit ad castelum de Montelober et sicut aque vertuntur, et redit per illa serram ad molan de Sarañana intus stando, et exit ad illum frontem redendo del Tortagall, et descendit per illos tormos in vicco, et exit ad barrancum del Robre et venit ferire in rivo.

Sicut dicte afrontationes includunt et dividunt dictam hereditatem per circuitum sui, dono vobis illam integre, cum introitibus et exitibus, et cum omnibus pertinentiis, et cum aquis, pratis et pasturis et lignis, montibus et venationibus, et furnos et molendinos, et cum omnibus aliis que dici vel intelligi posunt, que hereditates pertinent vel pertinere debent vel debeant, aliquo modo vel alii ratione.

Ita, quod vos et filiis et filie vestre, et omnis generatio et posteritas vestra habeatis, teneatis, et omni tempore posideatis dictam hereditatem, cum omnibus supradictis, sine aliquo contrario interdicto et mala voce, iure hereditario, ad dandum, vendendum, impignorandum, et quoquo modo alio faciendum, sicut scriptum est.

Et ut presens donatio non possit a nobis vel a nostris in posterum revocari, vobis inde facimus fieri cartam istam, sigilli nostri munimine confirmata.

Facta carta in obsidione de Burriana, in mense julii, sub era millessima ducentessima septuagessima prima.

Bartholomeus, scriptor domini Blasii de Alagone, mandato ipsius hanc cartam scripsit et sigillum apposuit et hoc sig+num fecit.

Testes sunt, huius rei, Michael de Lison, Guillelmus de Asio, majordomus domini Blasii de Alagone.

Quina creu !!!


La creu

La creu processional, una de les meravelles del poble, amb un extraordinari valor artístic i religiós.

Us puc referir dues fonts d’informació:

La primera font (d’on procedeix la aquesta fotografia) és el web de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana - Area de Patrimoni Cultural (http://www.cult.gva.es/dgpa/), secció de Belles Arts. Sel·leccionant la Todolella trobareu un interessant catàleg de més d’una setantena de coses interessants del poble. La descripció i les dades no són abundants ni sempre exactes, però hi ha les sempre interessants fotografies.

Si cliqueu sobre el número 18 i busqueu el codi d’identificació 12.01.112-001-0036, trobareu dues fotografies i alguna dada d’aquesta joia del poble. Aquest web la data al segle XV i l’atribueix a “Santalínea” (a qui també atribueix obres del segle XVIII, coses de l’antiga longevitat).

Més dades, i més acurades, trobem a Fidei Speculum, Art litúrgic de la Diòcesi de Tortosa, editat per la Fundació la Caixa i el Bisbat de Tortosa com a catàleg de l’exposició feta a la Catedral de març a juliol de l’any 2000.

La daten a la primera meitat del segle XV, reflecteixen l’opinió de Mn. Milian que l’atribueix a Guillén Real i, a més de mostrar-ne una petita fotografia, en fan una excel·lent descripció, destacant-ne la seua riquesa iconogràfica i indicant-ne (naturalment) les mides : 84 x 43,5 cm.



Una dada addicional sobre el retaule de Sant Onofre

La font és el web de la Fundación Blasco de Alagon (http://www.fundacionblascodealagon.com/). Seleccionant Actuaciones, Patrimonio Histórico Artístico, campaña2000, arribem a la plana dedicada a l’ermita de Sant Onofre.

Hi apareix una dada addicional (jo la desconeixia) sobre el retaule robat. Segons el web, el retaule va ser expoliada el Domingo de Ramos de 1925.

Textualment:

En el altar mayor, había un retablo gótico del s. XV cuya tabla central representaba a San Onofre y la Epifanía, la cual fue expoliada el Domingo de Ramos de 1925.

La dada, la font de la qual no s’esmenta, no pot ser més precisa. Llàstima que, de pas, no se n’informi també de l’autoria del robatori i el destí de la imatge; amb això ho tindríem millor per mirar de seguir la pista...


Nota (definicions del Diccionario de la lengua española, Real Academia Española)

expoliar: Despojar con violencia o con iniquidad.
(http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=expoliar)

iniquidad: Maldad, injusticia grande.
(http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=iniquidad)

divendres, 25 de gener de 2008

Lo públic, lo privat, la política i el respecte

Anem a pams, perquè en estes coses sí “ve d’un pam”. Quan es parla de polítics, a què mos referim?

A tots aquells que, amb les seues accions o el seu discurs, tenen o commouen una actitud relacionada amb l’administració i la gestió del poder?

Als qui detenen algun grau de responsabilitat en la gestió del poder i la col·lectivitat?

Als qui este grau de responsabilitat els prové de la seua condició d’assalariats (vitalicis o no) de les administracions públiques?

Als qui esta condició els hi ha estat atorgada pels vots de la gent?

I d’estos, als qui esta és la seua manera de guanyar-se la vida?

Als qui se la guanyen d’una altra manera i esta és només la seua forma d’involucrar-se (no de lucrar-se) en la cosa pública?


Cal aclarir a què mos referim en cada cas. Es tracta d’entendre amb més precisió l’abast i el propòsit de qualsevol valoració. Amb una sola excepció, a les línies que segueixen evito emprar el terme “polític”.


La fermesa, fins i tot la rigidesa, d’un mandatari, d’un governant, cap als particulars no constitueix, per si mateixa, cap perversitat de la manera de governar. Al contrari, si del que es tracta és de preservar els actius i els procediments d’allò que és públic i/o col·lectiu, esdevé, si es guarden el respecte i les formes, una gran virtut. No sempre qui més crida o qui més plora té més raó, ni tant sols més motius.


Contra l’abús en benefici privat que els particulars vulguin treure de les seues queixes o protestes, és bo que el poder col·lectiu actuï de manera recta, estricta, rigorosa i, si cal intransigent.


Aixina mateix, és molt meritori mantenir la lleialtat a uns principis clars, lícits i explícits, assumint les crítiques, un cop destriats –si hi són- els seus components més agressius o interessats.


I tots els tolellans, natius, d’adopció i oriünds, hem de valorar i agrair el desinterès i la bona voluntat amb els que molta gent s’ha preocupat -i es preocupa- per la cosa pública del poble. Ho hem d’agrair i ho hem de recordar.


La constatació i reconeixement de l’ús majoritari d’estes qualitats no ha d’enterbolir ni ha de confondre la nostra visió. Ningú està totalment exempt del perill de caure en la incapacitat per a assumir les responsabilitats que pertoquen a tota funció o càrrec públic, entre les que es troben, per sobre de tot, el respecte absolut a les persones i el compliment escrupolós de les normes.


La cosa pública no és un pandemònium, però sí un garbuix complexíssim del que la informació és un dels nervis vitals. La gestió de la informació és un element públic més i hauria de ser, per tant, aliè a qualsevol aprofitament excloent. Qualsevol detall, per petit que sigui, que condueixi o indueixi a dividir “els del poble” i “els forasters” i a estos entre “els de Castelló” i “els de Barcelona” és una acció malvada que, a la llarga, no pot dur-nos més que molt de mal a tots.


Més complicacions encara poden aparèixer quan es confonen allò que és públic i allò altre que és privat i no hi ha una clara delimitació entre una cosa i l’altra. La funció pública, tingui el caire que tingui, exigeix dels seus actors una perfecta esquizofrènia entre l’àmbit privat de la persona i la dimensió pública de les seues accions. Tota confusió, tota mescla dels dos dominis, el públic i el privat, sigui de qui sigui (tant s’hi val si d’un funcionari, d’un polític o d’un particular), mos condueix a mals de mal curar, a reintroduir elements de feudalisme allà on el Món va precisament en sentit contrari.


Es fa molt difícil destriar, des de fora, quins poden ser en cada cas, i a què obeeixen, els perquès més profunds del que es diu o del que es fa, les acciones visibles i els fets ocults, els impulsos i les raons. Per això és tan delicat fer valoracions en una sola dimensió i direcció. Però en tot cas, tinguem tots ben present que no cal que ningú esperi implicació o apreci si prèviament (i això és només una hipòtesi) s’ha sembrat refús i despreci.

Revivint el primer Aplec dels Ports, l'any 1978 a la Tolella