De cara als comicis electorals que venen.

dimecres, 12 de març del 2008

Saranyana, segle XIII

Us transcric un text molt interessant sobre la “Torre de Saranyana”. El podeu trobar a:

http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000108

Els i les que sapigueu llatí del segle XIII podreu llegir-ho i interpretar-ho... i explicar-mos-ho als qui no en sabem.


1233, juliol. Borriana

Blasco d'Alagó dóna a Bernat de Calvera la torre de Saranyana i els llocs d'Alabor i Perarola, en terme de Morella, per a que els repoble

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Còdex 1126B. Còpia simple de la segona meitat del segle XVI

Notum sit cunctis, quod ego, Blasius de Alagone, propter multa grata servitia que Bernardus de Calvera usque modo nunc fecitis, et facistis, per me et meos successores, cum hac presenti scriptura perpetuo valitura, dono vobis quandam hereditatem in termino de Morella que dicitur Turris de Sarañana, cum illo villare de Alabor et cum illo villare de la Perarola, et dicta hereditas habet afrontationes, a prima parte viis de la Mata de Eneco Sanz vel Enesi Sanz, usque ad illum locum qui dicitur Fiviera de suso, et redit per illa serra, et exit ad castelum de Montelober et sicut aque vertuntur, et redit per illa serram ad molan de Sarañana intus stando, et exit ad illum frontem redendo del Tortagall, et descendit per illos tormos in vicco, et exit ad barrancum del Robre et venit ferire in rivo.

Sicut dicte afrontationes includunt et dividunt dictam hereditatem per circuitum sui, dono vobis illam integre, cum introitibus et exitibus, et cum omnibus pertinentiis, et cum aquis, pratis et pasturis et lignis, montibus et venationibus, et furnos et molendinos, et cum omnibus aliis que dici vel intelligi posunt, que hereditates pertinent vel pertinere debent vel debeant, aliquo modo vel alii ratione.

Ita, quod vos et filiis et filie vestre, et omnis generatio et posteritas vestra habeatis, teneatis, et omni tempore posideatis dictam hereditatem, cum omnibus supradictis, sine aliquo contrario interdicto et mala voce, iure hereditario, ad dandum, vendendum, impignorandum, et quoquo modo alio faciendum, sicut scriptum est.

Et ut presens donatio non possit a nobis vel a nostris in posterum revocari, vobis inde facimus fieri cartam istam, sigilli nostri munimine confirmata.

Facta carta in obsidione de Burriana, in mense julii, sub era millessima ducentessima septuagessima prima.

Bartholomeus, scriptor domini Blasii de Alagone, mandato ipsius hanc cartam scripsit et sigillum apposuit et hoc sig+num fecit.

Testes sunt, huius rei, Michael de Lison, Guillelmus de Asio, majordomus domini Blasii de Alagone.

Quina creu !!!


La creu

La creu processional, una de les meravelles del poble, amb un extraordinari valor artístic i religiós.

Us puc referir dues fonts d’informació:

La primera font (d’on procedeix la aquesta fotografia) és el web de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana - Area de Patrimoni Cultural (http://www.cult.gva.es/dgpa/), secció de Belles Arts. Sel·leccionant la Todolella trobareu un interessant catàleg de més d’una setantena de coses interessants del poble. La descripció i les dades no són abundants ni sempre exactes, però hi ha les sempre interessants fotografies.

Si cliqueu sobre el número 18 i busqueu el codi d’identificació 12.01.112-001-0036, trobareu dues fotografies i alguna dada d’aquesta joia del poble. Aquest web la data al segle XV i l’atribueix a “Santalínea” (a qui també atribueix obres del segle XVIII, coses de l’antiga longevitat).

Més dades, i més acurades, trobem a Fidei Speculum, Art litúrgic de la Diòcesi de Tortosa, editat per la Fundació la Caixa i el Bisbat de Tortosa com a catàleg de l’exposició feta a la Catedral de març a juliol de l’any 2000.

La daten a la primera meitat del segle XV, reflecteixen l’opinió de Mn. Milian que l’atribueix a Guillén Real i, a més de mostrar-ne una petita fotografia, en fan una excel·lent descripció, destacant-ne la seua riquesa iconogràfica i indicant-ne (naturalment) les mides : 84 x 43,5 cm.



Una dada addicional sobre el retaule de Sant Onofre

La font és el web de la Fundación Blasco de Alagon (http://www.fundacionblascodealagon.com/). Seleccionant Actuaciones, Patrimonio Histórico Artístico, campaña2000, arribem a la plana dedicada a l’ermita de Sant Onofre.

Hi apareix una dada addicional (jo la desconeixia) sobre el retaule robat. Segons el web, el retaule va ser expoliada el Domingo de Ramos de 1925.

Textualment:

En el altar mayor, había un retablo gótico del s. XV cuya tabla central representaba a San Onofre y la Epifanía, la cual fue expoliada el Domingo de Ramos de 1925.

La dada, la font de la qual no s’esmenta, no pot ser més precisa. Llàstima que, de pas, no se n’informi també de l’autoria del robatori i el destí de la imatge; amb això ho tindríem millor per mirar de seguir la pista...


Nota (definicions del Diccionario de la lengua española, Real Academia Española)

expoliar: Despojar con violencia o con iniquidad.
(http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=expoliar)

iniquidad: Maldad, injusticia grande.
(http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=iniquidad)

Revivint el primer Aplec dels Ports, l'any 1978 a la Tolella