De cara als comicis electorals que venen.

dilluns, 31 d’agost del 2009

Homenatge

Algunes cosetes molt bones s’havien fet, però ja fa anys i, vist des d’avui, escasses. Durant dècades hem desaprofitat bona part de les possibilitats que hem tingut a un pam davant dels nostres nassos. Un parell de veïns, que van triar ser-ho, hagueren pogut -si els haguerem acompanyat- obrir les portes del poble i atreure al poble gent i activitats amb altres tipus d’encant. El nom del poble haguere pogut ressonar, potser tímidament però amb eficàcia, en ambients més proclius a l’art i l’encant intel·lectual que els nostres i això, no ho dubteu, haguere generat aportacions positives a la realitat del poble.


És molt tard, però mai és massa tard. No només pel que s’hagi (o es podria haver) beneficiat el poble, sinó perquè van triar ser els nostres veïns i ho segueixen sent. El poble hauria d’homenatjar Miravet i Pellinski durant les festes de l’any que ve. Ben segur que la seva naturalesa discreta agrairà que, per modesta que sigui, els fem alguna petita mostra de reconeixement.


I, si cal una excusa, crec recordar que a l’any 2010 celebraran tots dos el seu 80è aniversari.


Sóc Josep Maria i com tinc accés d'administrado a aquest bloc em permeto afegir una entrevista que he trobat a D. Ricado Miravet que pot presentar el seu perfil, he triat dos paràgrafs que poden retratar una mica l'actualitat:

--Vivimos momentos difíciles. Aquí en España me llama la atención el poco interés político de la gente, incluso creo que hay miedo cuando se habla de política, y se ha desprestigiado a la clase política. Pero es que hay políticos que están dando una mala imagen. Hay demasiada agitación y resulta absurda tanta confrontación.

Y luego hay contradicciones, la derecha tan católica, sin embargo, no practica el cristianismo, que para mí es la gran filosofía de la izquierda democrática, los mensajes de Jesucristo, y la primera gran revolución en la historia de la humanidad. Pero a lo largo de la historia hemos visto, por otra parte, como cualquier avance o revolución acaban deteniéndose, como volviéndose en contra.

(Ho he fet per no obrir un altre post i que aquest estigui uns quans dies a la capçalera del bloc)

Als de la Comissió

Heu estat valents per haver-vos llençat a una aventura poc fàcil. Heu treballat moltíssim. Heu sabut renovar i innovar fins a allà on heu pogut i us han deixat. Heu cuidat detalls que no han passat desapercebuts a qui els ha volgut percebre. Ho heu fet amb modèstia i sense petulàncies.

I les festes han estat un èxit. Vostra és la gràcia i per a vosaltres són els meus (i els de molts) agraïment i felicitacions.

Esperem vore si, quan i com sigui possible, tot això es completa amb llum i transparència. Dels números, és clar. Serà la millor manera d’evidenciar les dificultats i les rèmores que heu hagut de superar. Ventilar és sa.


És clar que hi ha més coses (a part de les intocables) que es poden renovar o innovar. Però un pas endavant és un pas endavant.


Em permeto llançar-vos-en una idea per a l’any que ve. Petita i barata. Es tractaria d’homenatjar als nostres altres veïns.

Als que arrenquen i destrossen les persianes

Sou uns covards
Sou uns covards

Sou uns covards

l'inx

Revivint el primer Aplec dels Ports, l'any 1978 a la Tolella